guió 002

1.ext.carrers de barcelona.dia.
Veiem un còdol de riu a diferents llocs de Barcelona.

narrador (off)

Dintre de molts anys, no se sap ben bé com, un còdol de riu anirà a parar al bell mig de Barcelona.
Es sentirà sol.
L’asfalt l’engolirà, però ell no es deixarà intimidar.
“Què hi fa un còdol a la gran ciutat?” es preguntarà tothom.
Serà arrossegat i mogut d’un lloc a l’altre.
Trepitjat per milers de persones que, amb les seves bones sabates, ni se n’adonaran. “Un tros trencat de vorera” pensaran aquells que sí que notin la seva presència. I aniran equivocats.
Finalment un dia algú el veurà, veurà una pedreta arrodonida, l’agafarà.

Fos a negre.

narrador (off)
Dintre de molts anys, quan no hi hagi rius que arrodoneixin les pedres els còdols seràn joies.

2.int. aparador joieria. dia.
Veiem el còdol en una capseta acoxinada de joieria.

narrador (off)
Acabarà sent un heroi, la nostra pedra arrodonida.

Fos a negre.

sentència 003

La frontera entre literatura i simple text és tan dúctil que tot escriptor pot considerar-se un immigrant.

sentència 002

Allà on no em volen no em mereixen.

guió 001

1.int/ext. Dia/nit. lloc indeterminat.
Els personatges pensen en veu alta mirant a càmera.

noi
Em foten aquí, davant d’una càmera i no tenen ni els sants collons de dir-me el perquè.

noia
Potser volen veure com reaccionem davant d’una determinada situació.

noi
Un estímul… Una percepció…

noia
Un estímul… Una percepció…

noi
De reüll, mira els pits de la noia.
Les peres d’aquesta tia, això sí que és un estímul.

noia
Torna a posar els teus ulls en mi una milèssima de segon i et giro la cara.

El noi torna a desviar la mirada cap als pits de la noia. Pausa. La noia el mira. Pausa. Li’n dóna una bufetada. El noi i la noia miren a càmera de nou. Apareix un tercer personatge ben vestit que es coloca enmig d’ambdós:

moralitat
Mirant també a càmera.
No es coneixien fins que es van conèixer. Ell va veure dos pits i es va veure tocant-los. Ella va veure com ell es veia tocant els seus dos pits i es va veure segura de poder evitar aquesta visió. Així funciona: com ens veiem i com ens veuen.

sentència 001

Si hem de viure d'això, millor que comencem a fer ximple.