Sueños ficticios de gente real (o cómo escribir libremente excusándote en un supuesto surrealismo)

Volaba muy alto sobre una paloma blanca pero caímos dentro de un volcán y la tierra nos enguyó. Cuando volvimos a salir el mundo estaba en ruinas y mi paloma se murió de tanto llorar.
Barack Obama, presidente electo de los Estados Unidos.

Volaba muy alto y rápido hacia mi volcán, pero cuando llegué ya estaba cerrado y me ponia triste. Después lloraba.
José Luis Rodríguez Zapatero, presidente del Gobierno de España.

sentència 009

Al lector inexistent d'aquest blog van dirigides les paraules "pitjor", "per" i "tu".

Civisme contra abstemis

Durant la nit de la castanyada la normativa sobre el civisme promulgada per l’Ajunament de Barcelona va ser aplicada, sens dubte, sense respectar la mateixa llei, la llei universal de la lògica. La nit del 31 dos agents de la policia muncipal van irrompre en una coneguda plaça del barri de Gràcia per tal d’evitar el consum d’alcohol en la via pública. Conseqüentment els agents multaren als joves que hi havia a la plaça; a tots ells. No és irracional que es multi als consumidors d’alcohol en la via pública, si més no, no ho és des de l’àmbit democràtic: nosaltres hem votat a unes persones que han decidit que això no es pugui fer. La irracionalitat apareix quan aquesta normativa municipal s’imparetix a tort i a dret. Jo, abstemi per motius morals, era en aquella plaça quan els agents van arribar i, “evidentment”, també vaig ser multat. Hauré de pagar doncs 30€ per ser civic. “Com demostra vostè que jo estava bebent?”, “És la meva paraula contra la seva”, contesta l’agent. Gran afirmació, però des de quan les normatives –lleis o decrets- es mantenen des de la subjectivitat? Tornem a la caça de bruixes: ets lletja per tant ets bruixa: a la foguera. Ets jove per tant veus alcohol: a la foguera.

Publicat al diari El Punt del Diumenge 4 de Novembre de 2007