Meravellosa mort d'un col·lectiu

Davant el blanc impol·lut que espera ser omplert amb sintagmes tinc un dilema : faig servir el present o el passat ? La pregunta -per ser més exactes- és: sóc del COP o era del COP ? Sembla mentida que un temps verbal amunt o avall pugui canviar tant el concepte a transmetre.
D’entrada, i fent ús de la objectivació més estricte, hauria de dir que he estat membre del col·lectiu durant 5 anys. El problema arriba quan agafem aquestes 5 primaveres i les col·loquem al fris cronològic de la vida: dels 15 anys als 20. Un quart de l’existència essent membre del COP i possiblement durant els anys més influents en la creació de la personalitat i la persona. Es diu ràpid, però agafem-nos fort. És innegable la influència que el col·lectiu de joves ha tingut en mi. He estat -i estic essent- modelat per tres pilars fonamentals: la família, l’escola i el context, el poble. I part d’aquest poble és, sens dubte, el Col·lectiu Olla a Pressió.
Dit això, tornem al dilema: sóc o era del COP? Si el col·lectiu plega és lògic l’ús del passat. Però jo no plego com a persona. Si ser del COP m’ha modelat, fins a quin punt desapareix quan deixa de fer activitats? Fins a quin punt pot dir que plega si la primera activitat que ha dut a terme –la formació de persones com a persones- ara i sempre seguirà funcionant? Senyores i senyors: Sóc del cop. I encara podríem precisar més: SÓC EL COP. I qui no?

Escrit de comiat per l'ultim número del "Cop de Veu", organ d'expressió del Col·lectiu Olla a Pressió.