No ens n’adonem. Hi anem, gaudim i tornem a casa amb un somriure. Hi ha quelcom que flota en l’aire, que ens espera. Hi ha quelcom que ens acaba atrapant. Ningú sap d’on ha sorgit, ningú sap com actua… L’anomenen la Grip de l’Aspa. Diuen que l’origen del nom prové d’un escut, però els experts encara no ho afirmen amb contundència. Agafo l’enciclopèdia buscant respostes. Què és aquesta grip? On actua? Què provoca? L’enciclopèdia però no és gaire clara, sembla que dubta en afirmar: Grip de l’Aspa f. malaltia positiva que pateixen els habitants de Santa Eulàlia de Ronçana quan s’apleguen al carrer, es troben, ballen i riuen. Provoca alegria, eufòria i fins i tot felicitat. Crea addicció. No sé pas què vol dir això de malaltia positiva però em deixa més tranquil, sona bé. Només la pateixen els santaeulaliencs, quina cosa més estranya. Provoca sensacions agradables, què més volem.
Tot i no saber de què es tracta he patit aquesta grip més d’una vegada i crec recordar que em va agradar. De fet, em va encantar. Potser això m’ha dut a iniciar aquesta investigació sobre la grip. Però aquí no acaba la recerca. Em dirigeixo al CIML (Centre d’Investigació de Malalties Locals), on han investigat altres casos com la Febre dels Colors o la Hiperactivitat Santakajuvenil. Els pregunto pels efectes secundaris que sembla que crea la grip però afirmen que no m’amoïni, que no hi ha addicció més sana que aquesta. Tot és ben estrany però ja estic més calmat.
La meva tranquil•litat perdura fins que un tríptic ben estrany s’instal•la a la bústia de casa. L’agafo i l’examino. Em van dir que vigilés amb els tríptics, a vegades porten informació contaminada de malalties i xacres. Efectivament, és un niu de grip. Parla d’un Sarau de no sé què. A la primera plana diu que pretén ser una festa popular que faci sortir la gent de casa per gaudir a l’espai públic de la cultura popular, la música, l’art, la gastronomia, de la rica activitat social del nostre poble… però sobretot, fer-ho amb la gent de Santa Eulàlia. Mare meva, si hi vaig acabaré d’allò més infectat. I hauré d’anar doncs, no m’ho puc perdre. I és que ja tinc mono.
S’acosta el dia i cada minut que passa estic més nerviós. Vull estar malalt de grip.
El Sarau de Primavera és l’àmbit ideal per al contagi de la Grip de l’Aspa. És una festa al carrer on els santaeulaliencs ens trobem, ballem i riem. Gaudim del conte, del circ, del mag, dels falcons. Escoltem i participem a les corrandes. Movem el cul a ritme de clàssics del rock, de pop o rumba. Mengem arròs.
Quan tornem a casa ens sentim engripats, malalts de Grip de l’Aspa.
Publicat a la revista Ronçana nº247 Març-Juny
Tot i no saber de què es tracta he patit aquesta grip més d’una vegada i crec recordar que em va agradar. De fet, em va encantar. Potser això m’ha dut a iniciar aquesta investigació sobre la grip. Però aquí no acaba la recerca. Em dirigeixo al CIML (Centre d’Investigació de Malalties Locals), on han investigat altres casos com la Febre dels Colors o la Hiperactivitat Santakajuvenil. Els pregunto pels efectes secundaris que sembla que crea la grip però afirmen que no m’amoïni, que no hi ha addicció més sana que aquesta. Tot és ben estrany però ja estic més calmat.
La meva tranquil•litat perdura fins que un tríptic ben estrany s’instal•la a la bústia de casa. L’agafo i l’examino. Em van dir que vigilés amb els tríptics, a vegades porten informació contaminada de malalties i xacres. Efectivament, és un niu de grip. Parla d’un Sarau de no sé què. A la primera plana diu que pretén ser una festa popular que faci sortir la gent de casa per gaudir a l’espai públic de la cultura popular, la música, l’art, la gastronomia, de la rica activitat social del nostre poble… però sobretot, fer-ho amb la gent de Santa Eulàlia. Mare meva, si hi vaig acabaré d’allò més infectat. I hauré d’anar doncs, no m’ho puc perdre. I és que ja tinc mono.
S’acosta el dia i cada minut que passa estic més nerviós. Vull estar malalt de grip.
El Sarau de Primavera és l’àmbit ideal per al contagi de la Grip de l’Aspa. És una festa al carrer on els santaeulaliencs ens trobem, ballem i riem. Gaudim del conte, del circ, del mag, dels falcons. Escoltem i participem a les corrandes. Movem el cul a ritme de clàssics del rock, de pop o rumba. Mengem arròs.
Quan tornem a casa ens sentim engripats, malalts de Grip de l’Aspa.
Publicat a la revista Ronçana nº247 Març-Juny
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada